Barcelona-Àger (amb tren)
Aquesta no va ser la primera sortida que vaig fer amb la S.I.R.E. de la U.E.C. de Sants, però sí la que em va fer agafar uns lligams especials que avui encara perduren.
Montsec d'Ares (Lleida)
Hem de pujar a dalt de tot per arribar a les gralleres. Vam fer auto-stop fins l'Atmella, ens va portar un tractor amb remolc i fins la Grallera Gran del Corralot a pota per la puta Canal d'Osca. Bé, puta a mitges, de pujada 3 passos cap a dalt i 2 cap a baix agafa'n-te a les parets per aconseguir deixar enrere la tartera, amb les motxilles plenes de material, menjar i aigua per a tots els dies.
Puta a mitges perquè la tornada va ser bestial, al·lucinant, sensacional, magnífica. Imagina, tartera amb pendent d'uns 40º i nosaltres carregats baixant a salts en siga-saga sense aturar-se, com si esquiessis per un gran pendent però en sec i sense esquís, lliscant sobre les pedres.
30-6-1973 Grallera Gran del Corralot explorada fins als 131 m.p. de la galeria E.R.E.
1-7-1973 Cansats, però no derrotats.
Estació d'Àger de tornada i cap os trencat.
D'esquerra a dreta : desconegut, Eliseu Deu, Quim Hernandez, jo, Josep Manel Capdevila (manolito), desconegut i Joan Canals.
0 comentaris:
Publica un comentari