Els forats de la meva memòria

El GEIE per Menorca

2011-11-06T01:40:00.003+01:00

Del 5 al 18 d'agost de 1974 el GEIE va estar fent prospeccions espeleològiques per l'illa de Menorca, no diré amb més pena que glòria però sí sense gaire èxit.
A cala en Porter, exploràrem en bot tres coves accessibles des del mar i 9 forats.
A cala Morell, exploràrem en bot dos coves accessibles des del mar i una cova penjada.
A Binibeca un altre forat. (tot d'escassa rellevància)
També vam explorar les necròpolis talaiòtiques en coves de Cala Morell i Cales Coves.

De esquerra a dreta i de dalt a baix, jo, Joan Recasens, Glòria Martínez, Antoni Mañé, Pedro Dueñas, Jaume Casanovas i Quim Bosch.

El GEIE a la necròpolis talaiòtica en coves de Cala Morell (foto d'en Quim)

Cova troglodita de Sa Torre Nova

La cova troglodita de Sa Torre Nova està situada al costat oest de Cala en Porter i aproximadament a 200 m. del mar. Aquesta cavitat artificial és un lloc habitable fabulós, que ens va servir de camp base durant part de la nostra estada a Menorca.

Al mig de la cala i on l'aigua del mar acarona la sorra de la platja, hi havia un brollador d'aigua "potable" que fèiem servir de font.
Tot era idíl·lic fins que la Guardia Civil ens va obligar a traslladar el campament ...OKUPA JO?
I va ser el moment de tocar el 2 cap a una altra part de l'illa, no abans d'haver bellugat l'esquelet una estona, dins de la Cova d'en Xoroi.


Cova penjada

Al costat de la cala Morell vam veure aquest forat encerclat a la fotografia de dalt i vàrem iniciar l'aproximació. El penya-segat devia tenir uns 70 metres d'alçada i des del davant ens vam assenyalar el punt per iniciar el rapel.

Accedint a la cova penjada

Em vaig despenjar fins a la proximitat de la boca on la corda quedava aèria sobre el mar i recordo que plovia algun roc, espectacular trencaones als meus peus; després d'un pèndul vaig aconseguir entrar a la cova que tenia una única galeria d'uns 10 m. sense cap continuació possible, tot el terra estava recobert de sorra de platja sense rastres d'haver-hi entrat ningú.

¿Dónde está Walli?

Encara que la sort no ens va ser favorable, de ben segur que ho vam aprofitar!

Menorca enamora i tard o dora hi tornes, de veritat que paga la pena.

Taules i talaiots, cales i platges...paisatge que no oblidaràs.

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis / març - abril 1975 / Campanya Menorca - 74 G.E.I.E.

Boreal Mali "QUIN TIMO"

2011-09-15T00:18:00.002+02:00

Tant de bo us serveixi d'experiència...
Ja fa uns quants anys que la meva dona i jo vàrem decidir renovar les botes de muntanya i comprar-nos unes de més lleugeres.
Un cop a la botiga "Nus" del barri de Gràcia a Barcelona, vam triar les Mali de la marca Boreal (gramponables, de Goretex, etc.)
Després d'unes quantes sortides i algun període d'inactivitat, en plena excursió es va començar a desfer la part interna de la sola, fins arribar a quedar tal com ho podeu veure a les fotografies.

El meu parrell de botes

Es van desintegrar els dos parells, la goma tenia la consistència de la plastilina i es desfeia en serradures.
Li vaig consultar a qui me les va vendre i em va dir que efectivament havien sortit defectuoses i que la casa Boreal havia tornat diners però jo, ja no hi era a temps de reclamar.
També m'oferia reparar-les a Boreal pagant jo la sola, sortia car i desconfiava de la possible chapussa, "o sigui que a les escombraries"
Una cosa sí que els hi agraeixo a aquests de Boreal, vaig aprendre a patinar sobre roca mullada;
com relliscaven les cabrones!

Trieu bé i no us en-penedireu

Cigalera de l'Obaga de Baleran

2011-08-17T01:07:00.006+02:00

Recull de premsa

Article d'en Victòria a la secció d'excursionisme del diari AVUI del 20 d'octubre de 1978


8 de juliol de 1978, el Land-Rover de l'Albi a prop del final de la pista en direcció cap a la Cigalera

8 de juliol de 1978, jo baixant el pou d'entrada

Haig de reconèixer que aquest avenc té el pas que més m'ha fet suar a la meva vida, tot i que "el Gordo" es va quedar assegut a la cota -122, picant amb una maceta per si podia eixamplar el forat i poder passar, ell i uns quants més, que passerell.

Recordo que després de baixar els dos primers pous entre la neu, ens trobem al final de la galeria i als nostres peus, aquest cagadero que dona pas a un pou de 25 m. Et despulles el que pots, busques la postura adequada i treien l'aire de pulmons i intestins i ajudats pel propi pes, aconsegueixes passar aquest forat tan cabró.

Però Ai la tornada ! QUE DIOS NOS PILLE CONFESADOS

Qui us ho ha dit? que... "todo lo que entra, sale" És mentida !

Si per baixar vaig treure l'aire d'on ja sabeu, per pujar fins i tot l'oxigen de les artèries i a sobre el puto pou és aeri. Penjat allà a sota em van caldre tres intents per superar la estretor.

Però l'esforç no va ser gratuït, vaig gaudir com un beneit topografiant uns quants pous amb en David Balart.

Desglossament de plantes

Secció i planta del tram topografiat per nosaltres el 8-7-1978

Per manca de temps ens van quedar pendents les possibles continuacions dels últims 40 metres.
A la següent sortida a la Cigalera ens vàrem trobar que un tap de neu dura bloquejava l'accés del pou d'entrada i havia envoltat la corda fent impracticable iniciar l'exploració i recuperar material.

9 de juliol de 1978, l'Oleguer Escolà dirigint el trànsit de tornada cap a Alos d'Isil

Apunts sobre coves de Collbató

2011-08-12T13:29:00.006+02:00

Una de les coses que vaig aprendre del meu mestre i amic l’Enric Sunyer i Coma, és la diferència que hi ha entre un relleu i un massís i com que veig que el cognom "Massís" està molt associat a Montserrat m'agradaria fer un petit aclariment :

- Tot accident que les seves capes estratigràfiques hagin sigut plegades, és una muntanya.

- Tot accident que les seves capes estratigràfiques no estiguin plegades o molt poc, és un relleu.

- Una muntanya o un relleu delimitat per falles, és un massís.

...doncs dit això, a la vessant sud del relleu de Montserrat i molt a prop del poble de Collbató hi ha entre d’altres, aquestes petites cavitats:

Cova Gran

Amplia galeria de 32 m. de recorregut, que des del paleolític fins a l’època ibèrica va servir com a lloc d’habitatge pels humans primitius.

Exploració amb en Josep Ramon Francesch i amics del Institut de Ciències del Quaternari (els números 1 i 2 que surten a la topo són cates que hi havia en aquell moment)

Cova Cabrafiguera Gran

Petita cavitat situada al costat de la cova del Salnitre a 493 metres d’altitud, amb una galeria de 15 m. de recorregut.

Cova Freda

Ferran, fotos del 27 de gener de 1980

Rosa Sendra

Maniobra per sortir de la cova, cliqueu sobre la foto per veure la seqüència

Cova Negra

2010-07-19T13:43:00.012+02:00

Cova del Turó de la Torre Negra

La cova es troba a 1 quilòmetre en línea recta de la població de Sant Cugat del Vallès, en el anomenat Turó de la Torre Negra, petita elevació de 189 m. d’altura, en un terreny de conglomerats del miocè inferior.

Segons els descobriments arqueològics, ens trobem davant d’una cova sepulcral del Eneolític, amb influències de l’Edat del Bronze.... (Estudi arqueològic per Antoni Mañé)

...es tracta d’exemplars d’una de les especies més antigues de Catalunya, ja que presenten alguns caràcters molt aproximats al Cro-Magnon… (Estudi antropològic per Enric Duran i Fernando Fonseca)

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus Circular per als socis / juliol - agost 1975 / Cova del Turó de la Torre Negra - Estudi arqueològic i antropològic

Avenc Nou

2010-06-18T23:40:00.007+02:00

Col·laboraren en la topografia: Jaume Casanovas, Jordi Bulló, Fernando Fonseca, Joan Bernadó

Avenc Nou
La boca s'obre a la vorera dreta de la carretera que va de Vallirana a l'Ordal, entre el Pla de Campaments i la Creu de l'Ordal, qm. 346.
Descripció:
La boca de l'avenc amb forma d'embut, té 10 x 2,50 m.
Si pot baixar caminant per una rampa suau fins la primera planta, (nivell -6,30).
Una boca de 0,30 x 0,40 m. fa pas a un pou de 15 m. (nivell -21,60). Una curta galeria i una estreta gatera ens porten a la profunditat màxima (nivell -24,50).

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus Circular per als socis / març - abril 1975 / Avenc Nou

Cova de Can Sadurní

2010-05-28T07:57:00.034+02:00

Ha col•laborat a la topografia en Joan Recasens

G.E.I.E. Grup d’exploracions i investigacions espeleològiques
Situació: Al terme municipal de Begues (Massís del Garraf) es troba la cova de Can Sadurní; per a la seva localització cal prendre el camí que va des de Begues fins la masia de Can Sadurní, un cop arribats al seu primer pou, i orientant la vista en línia recta cap a la muntanya més propera, veurem, prop del seu cim i una mica desviada a la dreta, una gran clapa d’un tó verd que destaca de la resta de la vegetació.
A la mateixa faldilla de la muntanya, i al costat de la masia, comença un camí que puja directament fins una dolina on es troba la boca de la cavitat.
Descripció: La seva boca, de 1,60 m. d’alçada per 0,90 m. d’amplada, dóna pas a uns graons artificials que permeten baixar fàcilment fins la sala (21x28 m.) Aquesta es troba orientada damunt una diàclasi d’origen S. 220º W. i assoleix 4,30 m. en el punt més alt.
Les seves parets i volta, en perfecte equilibri, són de color blanc degut a un procés avançat de des calcificació i es troben totalment erosionades.
No existeix cap formació, llevat de diminuts i escassos punts de la sala. D’aquí parteixen tres curtes galeries paral·leles orientades O. 270º que acaben tapiant-se per estretor, segons crec, no són més que la prolongació de la sala i que antigament varen formar part d’una sola volta, la qual, no havent aconseguit encara, un estat d’equilibri, va anant-se desprenent de grans blocs que quedaven depositats al fons de la sala; la corrent hídrica que l’atravessava en la seva part inferior, en trobar aquestes barreres, va anar depositant els seus sediments entremig el caos de blocs fins desaparèixer, mentre que el nivell del terre va anar pujant fin la seva posició actual, transformant-la en un antre ideal per habitacle humà, (s’hi han trobat restes arqueològiques demostrant-ho).

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis / març 1974 / Cova de Can Sadurní

Avenc Montcau

2010-05-24T08:32:00.032+02:00

Sant Llorenç del Munt, sub-unitat del Montcau. Descripció: L'avenc està orientat sobre un a diàclasi NE 30º. Té tres boques alineades de nord a sud: la del mig és impracticable per la seva estretor i està parcialment obstruïda; la sud amida 2,10 per 0,80 m. i fa pas a l'únic pou de la cavitat amb una profunditat màxima de 17,50 m., començant amb una rampa suau que es va pronunciant en diversos ressalts i relleixos per a acabar en un tros aeri; la nord és de dimensions reduïdes, 1,30 per 0,50 m., i fa pas a una xemeneia vertical d'uns 4 m. A partir d'ací la volta s'obre i es baixa tocant paret fins la part més alta de la planta. La volta segueix la direcció dels estrats i és aquest l'únic lloc on es poden veure diminuts processos litogènics. El terreny és de conglomerat calcari, alternant-s'hi les bretxes amb les pudingues. La planta amida 12, 40 per 3,50 m., amb suau pendent cap el SW. En els treballs de topografia efectuats el dia 10 de març varen intervenir Jaume Casanovas, Jordi Bulló, Lluis Morera i Ferran Vergés.

En Lluis Morera i jo a la boca inferior, 10 de març de 1974

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis / novembre 1974 / Avenc Montcau

" De com em vaig fer addicte a l'espeleorgia "

2007-10-31T23:57:00.075+01:00

Estudi d'arquitectura MCA

A mi el que m'agradava era ballar (sobre tot lents) i la música. Tenia 18 anyets.

Per aquell temps treballava de delineant i encara no havia fet la Mili i tampoc havia sucat el melindro.

Un dia, el Matèria que era soci del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià, em va convidar a fer un avenc a l'Ordal.

Jo no tenia ni puta idea del que m'esperava i no semblava gaire interessat; en Matèria es va haver de posar les piles i fins que no em va ensenyar la foto de la Mary, no em vaig engrescar.

Dit i fet, aquí em veieu , preparat per entrar a tot tipus de forats.

"I au" que als Esquirols hi falta gent. ¡¡ QUE, CABRONS !!
De la sortida millor que no faci gaire comentaris doncs no va ser exemplar, encara que a mi em va entusiasmar i em va anar molt bé. El 18-2-1973 va començar la meva afició per l'espeleologia.
A qui li pugui interessar : Hi ha un article d'en Quim Bosch en el butlletí del Centre Excursionista "Els Blaus", on ho relata tot menys el show de la Nuri i el Matèria en el pou de 40 (els van haver d'apianar)

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis / març 1973 /

Pràctiques exteriors

2007-10-30T23:55:00.007+01:00

Pràctiques exteriors a Sant Llorenç del Munt. 20 maig 1973

Pujar per corda amb 2 nusos prusik i 2 estreps.

Sembla una xorrada, però et pot servir per sortir d'un mal trangul. Me'n recordo de que les baguetes eren de 3,5 mm. i de que vaig acabar amb sang sota les ungles. No sigueu capullos i feu servir com a mínim 5 mm.

L'Aprenentatge - Avenc L'Averdó

2007-10-29T21:17:00.082+01:00

Aquí veurem fotografies d'algunes cavitats que vaig explorar durant la meva etapa en el G.E.I.E. de "Els Blaus"

Casc de paleta (de fibra de vidre) modificat amb cinta de persiana, rebladures i una sivella. Autèntica Chiruca

Cadireta feta amb 2 bagues de 8 mm. empalmades amb escanya mosques

Avenc L'Averdó (Ordal) 31 m.p. fotos del 13 maig 1973

D'esquerra a dreta i de dalt a baix : Joan Recasens, Ferran, Loli, desconegut, Paloma Fonseca, Quim Bosch i Ramon Torres

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis / desembre 1974 / Avenc L'Averdó

La primera Setmana Santa

2007-10-28T23:55:00.007+01:00

A que no us imagineu a on vaig anar a fer espele la meva primera setmana santa.... us donaré una pista:

Desprès del Matacollons et posa molt content veure La Pleta.

La Pleta, 19 abril 1973

Ja ho sabeu? Al Pla de Campgras. Què voleu tius? "no teníem cotxe"

Nosaltres érem Joan Recasens, Lluís Morera, Joaquim Bosch, Fernando Fonseca, Maica, Loli, Silvia i jo; i vàrem fer els avencs Carol, Campgras, Asensio, Hanna Svacbroc, Lluís Solà i Passant.

A la circular per als socis del Centre Excursionista Els Blaus de juny de 1973 teniu la ressenya de la sortida.

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis /juny 1973 / Sortida d'espeleologia a la Pleta (Garraf)

Avenc La Ullera

2007-10-27T23:32:00.046+02:00

Boca de l'avenc La Ullera (Ordal) 19 m.p. 9 desembre 1973

D'esquerra a dreta i de dalt a baix l'equip que va intervenir en la topografia : jo, Xavier Urpí, Pilar Roig, Paloma Fonseca, Joan Recasens i en Jordi Bulló fent la foto.

BIBLIOGRAFIA:
Els Blaus circular per als socis /febrer 1974 / Espeleologia

Fent noves amistats

2007-10-26T23:58:00.010+02:00

Barcelona-Àger (amb tren)

Aquesta no va ser la primera sortida que vaig fer amb la S.I.R.E. de la U.E.C. de Sants, però sí la que em va fer agafar uns lligams especials que avui encara perduren.

Montsec d'Ares (Lleida)

Hem de pujar a dalt de tot per arribar a les gralleres. Vam fer auto-stop fins l'Atmella, ens va portar un tractor amb remolc i fins la Grallera Gran del Corralot a pota per la puta Canal d'Osca. Bé, puta a mitges, de pujada 3 passos cap a dalt i 2 cap a baix agafa'n-te a les parets per aconseguir deixar enrere la tartera, amb les motxilles plenes de material, menjar i aigua per a tots els dies.

Puta a mitges perquè la tornada va ser bestial, al·lucinant, sensacional, magnífica.
Imagina, tartera amb pendent d'uns 40º i nosaltres carregats baixant a salts en siga-saga sense aturar-se, com si esquiessis per un gran pendent però en sec i sense esquís, lliscant sobre les pedres.

30-6-1973 Grallera Gran del Corralot explorada fins als 131 m.p. de la galeria E.R.E.

1-7-1973 Cansats, però no derrotats.

Estació d'Àger de tornada i cap os trencat.

D'esquerra a dreta : desconegut, Eliseu Deu, Quim Hernandez, jo, Josep Manel Capdevila (manolito), desconegut i Joan Canals.

La primera topografia

2007-10-25T21:07:00.008+02:00

Cova del Toll (Moià)

5 agost 1973

Topografia amb la S.I.R.E. de Sants, jo vaig fer la secció i en Quim la planta.

També us he de dir que aquesta va ser la primera cavitat que vaig visitar, jo era molt petit i acompanyava als meus pares. Hauríeu de sentir els xiscles de la meva mare al veurem desaparèixer en una gatera de la galeria sud

Tot l'equip arrebossat de fang, d'esquerra a dreta: Josep Manel Capdevila, Ferran, Quim, José Antonio i Pedro al sortir de la cova.

Intercanvi de cultures

2007-10-24T00:27:00.007+02:00

La Setmana Santa de 1976 vaig anar amb la S.I.R.E. de Sants a la vall de Carranza (Biskaia) i vam explorar entre altres la Cueva de Pozalagua i la Torca del Agua. Vam fer uns quants amics bascos, aquí a Ranero ens podeu veure vestits amb kaiku i un lauburu al pit, a punt de fotre'ns un Marmitako amb Txacolí. També els hi vàrem traduir algunes cançons d'en Llach i d'en Serrat.

De esquerra a dreta: José , Alberto, jo, Ramiro i Quim

Cueva de Pozalagua 18 d'abril de 1976