Ha col•laborat a la topografia en Joan Recasens |
G.E.I.E. Grup d’exploracions i investigacions espeleològiques
Situació: Al terme municipal de Begues (Massís del Garraf) es troba la cova de Can Sadurní; per a la seva localització cal prendre el camí que va des de Begues fins a la masia de Can Sadurní, un cop arribats al seu primer pou, i orientant la vista en línia recta cap a la muntanya més propera, veurem, prop del seu cim i una mica desviada a la dreta, una gran clapa d’un to verd que destaca de la resta de la vegetació.
A la mateixa faldilla de la muntanya, i al costat de la masia, comença un camí que puja directament fins a una dolina on es troba la boca de la cavitat.
Descripció: La seva porta d'entrada, de 1,60 m. d’alçada per 0,90 m. d’amplada, dóna pas a uns graons artificials que permeten baixar fàcilment fins a la sala (21x28 m.) Aquesta es troba orientada damunt una diàclasi d’origen S. 220º W. i assoleix 4,30 m. en el punt més alt.
Les seves parets i volta en perfecte equilibri, es troben totalment erosionades degut a un procés avançat de descalcificació.
No existeix cap formació, llevat de diminuts i escassos punts de la sala. D’aquí parteixen tres curtes galeries paral·leles orientades O. 270º que acaben tapiant-se per estretor, segons crec, no són més que la prolongació de la sala i que antigament varen formar part d’una sola volta, la qual, no havent aconseguit encara, un estat d’equilibri, va anant-se desprenent de grans blocs que quedaven dipositats al fons de la sala; el corrent hídric que la travessava en la seva part inferior, en trobar aquestes barreres, va anar dipositant els seus sediments entremig el caos de blocs fins a desaparèixer, mentre que el nivell del terra va anar pujant fins a la seva posició actual, transformant-la en un antre ideal per habitacle humà, (s’hi han trobat restes arqueològiques demostrant-ho).
Les parets es van pintar de color blanc per afavorir la cria de xampinyons en un intent d'aprofitament humà més recent.
......................................................................................................................................................................................................................
Descobertes posteriors del CIPAG
BIBLIOGRAFIA:
Situació: Al terme municipal de Begues (Massís del Garraf) es troba la cova de Can Sadurní; per a la seva localització cal prendre el camí que va des de Begues fins a la masia de Can Sadurní, un cop arribats al seu primer pou, i orientant la vista en línia recta cap a la muntanya més propera, veurem, prop del seu cim i una mica desviada a la dreta, una gran clapa d’un to verd que destaca de la resta de la vegetació.
A la mateixa faldilla de la muntanya, i al costat de la masia, comença un camí que puja directament fins a una dolina on es troba la boca de la cavitat.
Descripció: La seva porta d'entrada, de 1,60 m. d’alçada per 0,90 m. d’amplada, dóna pas a uns graons artificials que permeten baixar fàcilment fins a la sala (21x28 m.) Aquesta es troba orientada damunt una diàclasi d’origen S. 220º W. i assoleix 4,30 m. en el punt més alt.
Les seves parets i volta en perfecte equilibri, es troben totalment erosionades degut a un procés avançat de descalcificació.
No existeix cap formació, llevat de diminuts i escassos punts de la sala. D’aquí parteixen tres curtes galeries paral·leles orientades O. 270º que acaben tapiant-se per estretor, segons crec, no són més que la prolongació de la sala i que antigament varen formar part d’una sola volta, la qual, no havent aconseguit encara, un estat d’equilibri, va anant-se desprenent de grans blocs que quedaven dipositats al fons de la sala; el corrent hídric que la travessava en la seva part inferior, en trobar aquestes barreres, va anar dipositant els seus sediments entremig el caos de blocs fins a desaparèixer, mentre que el nivell del terra va anar pujant fins a la seva posició actual, transformant-la en un antre ideal per habitacle humà, (s’hi han trobat restes arqueològiques demostrant-ho).
Les parets es van pintar de color blanc per afavorir la cria de xampinyons en un intent d'aprofitament humà més recent.
......................................................................................................................................................................................................................
Descobertes posteriors del CIPAG
L'Encantat de Begues |
és la figura humana de ceràmica més antiga de la península Ibèrica |
Esquelets humans de fa vora 6.400 anys |
BIBLIOGRAFIA:
- Els Blaus circular per als socis / març 1974 / Cova de Can Sadurní
Aquí trobareu informació professional http://espeleobloc.blogspot.com/2011/03/cova-de-can-sadurni.html
ResponEliminaCEDIP cedip@poblesdecatalunya.cat
ResponEliminaMoltes gràcies per la imatge. L'acabem d'afegir al web.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=514