Curs Oficial de Monitors de l'ECE

Solencio de Bastarás (Serra de Guara - Huesca)
Aquesta va ser la sortida que més em va agradar del Curs Oficial de Monitors, que va muntar l'Escola Catalana d'Espeleologia per aquell temps.
Aquí penjo unes fotografies del 18 de maig de 1975 amb companys del EDECA  i del SIS del Centre Excursionista de Terrassa.


"El Baño de las Ninfas" lloc típic per fer petar la xerrada, a nosaltres ens va donar per cantar-li una jota al Solencio; quina vergonya de lletra, xd! Fixeu-vos en la bufanda que porta el Moreno.

José Antonio Moreno García, jo, Isaac Hoyos Coll, Miquel Noguera Batlle, Joan Rosaura Raich i Pep Ortega Moreno al "Baño de las Ninfas"

 

 

Compte! que el terra rellisca.

Tampoc n'hi ha per tant

  

Quina cova més xula! encara no la coneixeu? us la recomano sempre que no plogui.

Recordo molt especialment just al passar la boca, un flanqueig a pel i amb motxilla a l'esquena, delicat per les preses que eren uns cilindres metàl·lics semblants a graons d'electron, que s'aguantaven miraculosament endinsats a la roca un puto cm. Ah! i els quatre llacs que vàrem passar en bot.

 

Sala del bivac

Títol de l'època

Degut a un accident de trànsit que vaig patir a prop de Jaca i posteriorment a la mili, no vaig poder acabar les pràctiques necessaries fins a dos anys més tard.
Va haver-hi un abans i un desprès d'aquest curs, tinc clar que em va servir força, per exemple vaig penjar els guants de rapelar i automàticament vaig deixar de cremar cordes, els pous ja no servien per trencar la barrera del só, la qual cosa reconec que era super-divertida i a la vegada un pel arriscada.

Parche d'espeleosocors de la FCE

Aquesta cova és digna d'explorar, cosa que he fet en un parell d'ocasions, la segona fent un simulacre d'espeleosocors.
Vaig fer el paper d'accidentat durant una bona estona i mentre que els meus companys em transportaven en llitera, jo abraonava els meus braços sobre totes les roques que quedaven al meu abast, per si les mosques" però al arribar al llac em va entrar un neguit de no sé què i em vaig negar a seguir amb el rol que m'havia tocat, no els hi va quedar més remei que canviar al ferit per uns quants petates.
Ni que fos endevinador, com un vaixell torpedinat per la proa i arribant a port a tota ostia, la línia de flotació del bot que portava la llitera, era la més adient... per fer gàrgares, buff! me n'havia lliurat d'una de bona.