Cigalera de l'Obaga de Baleran

 

Reculls de premsa

Article d'en Victòria a la secció d'excursionisme del diari AVUI del 20 d'octubre de 1978

30 de setembre de 1978, el Land-Rover de l'Albi a prop del final de la pista en direcció cap a la Cigalera

30 de setembre de 1978, jo baixant el pou d'entrada

 

Haig de reconèixer que aquest avenc té el pas que més m'ha fet suar a la meva vida, tot i que "el Gordo" es va quedar assegut a la cota -122, picant amb una maceta per si podia eixamplar el forat i poder passar, ell i uns quants més, que passerell.

 

Recordo que després de baixar els dos primers pous entre la neu, ens trobem al final de la galeria i als nostres peus, aquest cagadero que dona pas a un pou de 25 m. Et despulles el que pots, busques la postura adequada i treien l'aire de pulmons i intestins i ajudats pel propi pes, aconsegueixes passar aquest forat tan cabró.

 

Però Ai la tornada! 😖 ¡QUE DIOS NOS PILLE CONFESADOS!

Qui us ho ha dit?, que... "todo lo que entra, sale" És mentida! 

Si per baixar vaig treure l'aire d'on ja sabeu, per pujar fins i tot l'oxigen de les artèries i a sobre el puto pou és aeri. Penjat allà a sota em van caldre tres intents per acabar superant l'estretor a pols.

Desglossament de plantes

 

  

Secció i planta, 30-9-1978

 Però l'esforç no va ser gratuït, vaig gaudir com un beneit topografiant uns quants pous d'aquest avenc.

 A l'esquerra teniu la secció i la planta del tram topografiat per mi, amb la col·laboració d'en David Balart. Aquesta part en paper mil·limetrat, és la que vaig passar a la SIE perquè fessin el muntatge de la topografia.

Per manca de temps ens van quedar pendents les possibles continuacions dels últims 40 metres.

 
A la següent sortida per acabar la feina a la Cigalera (7 de juliol de 1979), ens vàrem trobar que un tap de neu dura bloquejava l'accés del pou d'entrada i havia envoltat la corda fent impracticable continuar l'exploració i recuperar material. Després d'una bona estona picant i rascant neu, solament vam poder arribar als 75 m de fondària.

1 d'octubre de 1978, l'Oleguer Escolà dirigint el trànsit de tornada cap a Alos d'Isil

BIBLIOGRAFIA:

• MAPA GEOLOGICO: Hoja 15 – ARTIES