Cigalera de l'Obaga de Baleran

 

Recull de premsa

Article d'en Victòria a la secció d'excursionisme del diari AVUI del 20 d'octubre de 1978
8 de juliol de 1978, el Land-Rover de l'Albi a prop del final de la pista en direcció cap a la Cigalera

8 de juliol de 1978, jo baixant el pou d'entrada
Haig de reconèixer que aquest avenc té el pas que més m'ha fet suar a la meva vida, tot i que "el Gordo" es va quedar assegut a la cota -122, picant amb una maceta per si podia eixamplar el forat i poder passar, ell i uns quants més, que passerell.
Recordo que després de baixar els dos primers pous entre la neu, ens trobem al final de la galeria i als nostres peus, aquest cagadero que dona pas a un pou de 25 m. Et despulles el que pots, busques la postura adequada i treien l'aire de pulmons i intestins i ajudats pel propi pes, aconsegueixes passar aquest forat tan cabró.
Però Ai la tornada ! QUE DIOS NOS PILLE CONFESADOS
Qui us ho ha dit? que... "todo lo que entra, sale" És mentida ! 
Si per baixar vaig treure l'aire d'on ja sabeu, per pujar fins i tot l'oxigen de les artèries i a sobre el puto pou és aeri. Penjat allà a sota em van caldre tres intents per superar la estretor.

Però l'esforç no va ser gratuït, vaig gaudir com un beneit topografiant uns quants pous amb en David Balart. 
Desglossament de plantes
Secció i planta del tram topografiat per nosaltres el 8-7-1978
Per manca de temps ens van quedar pendents les possibles continuacions dels últims 40 metres.
A la següent sortida a la Cigalera ens vàrem trobar que un tap de neu dura bloquejava l'accés del pou d'entrada i havia envoltat la corda fent impracticable iniciar l'exploració i recuperar material.

9 de juliol de 1978, l'Oleguer Escolà dirigint el trànsit de tornada cap a Alos d'Isil

BIBLIOGRAFIA:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada